En els últims anys l'oftalmologia veterinària ha experimentat una evolució exponencial fins a esdevenir una especialització independent i poder oferir així el millor servei per a la seva mascota.
Uns dels punts clau en oftalmologia és la detecció precoç que qualsevol tipus d'alteració, per poder establir un diagnòstic i tractament adequat el més aviat possible i obtenir així una ràpida recuperació.
La nostra pràctica ens demostra que les mascotes comencen a evidenciar signes de ceguesa quan han perdut un 80% de la seva capacitat visual. Per aquesta experiència i per evitar arribar tard a un tractament adequat, li suggerim davant el menor dubte realitzar un control ocular complet.
Moltes de les malalties que afecten els ulls, poden portar a una irreversible ceguesa irreversible o fins i tot a la pèrdua del propi ull.
Les patologies més freqüents en medicina veterinaria són:
Conjuntivitis
És una inflamació o infecció de la conjuntiva que produeix l'enrogiment d'un o dos ulls i en alguns casos edema, generalment presenten una secreció que pot variar des serosa, fins purulenta.
Alteracions de les parpelles
Entropión: Afecta sobretot les parpelles inferiors, aquests es dobleguen cap a dins causant una constant irritació, dolor, infecció i fins i tot úlcera de còrnia. Hi ha races predisposades (Rottweiler, Sant Bernat, Cocker Spaniel, Shar-pei, Chow Chow, Gran Danès).
Ectropión: En aquests casos les parpelles estan evertits, deixant al descobert una àrea relativament gran del globus ocular i exposada a factors irritants i infecció.
Malalties de la còrnia
Queratoconjuntivitis seca: És una de les patologies més freqüents de la còrnia i conjuntiva (ull sec). Es produeix per una inadequada producció de llàgrimes per part de les glàndules lacrimals, ja sigui per la seva destrucció, dany en la seva innervació, medicaments, infeccions o traumes. L'èxit del tractament depèn de detectar en forma primerenca els símptomes amb test específics i evitar que evolucioni cap a una ceguesa definitiva.
Úlcera de córnea: És una altra afecció molt freqüent deguda a infeccions, agents traumàtics, càustics o associada a la queratoconjuntivitis seca.
Queratitis crònica superficial del pastor alemany: También llamada pannus. Es una enfermedad degenerativa de la córnea típica del pastor alemán, aunque no específica. En estas mascotas juega un rol importante en su presentación factores ambientales como la la luz solar.
Glaucoma
El glaucoma és l'augment de la pressió intraocular que produeix ràpidament degeneració del nervi òptic i la retina. És una de les causes més comunes de ceguesa irreversible en canins adults.
En general es manifesta per una disminució brusca de la visió, dolor agut i enrogiment de l'ull, confonent-se en l'etapa inicial amb una conjuntivitis.
En els casos crònics es produeix un engrandiment del globus ocular, amb canvis degeneratius severs en retina i el nervi òptic. El tractament s'ha d'iniciar ràpidament per evitar la ceguesa permanent.
Cataractes
La cataracta és una opacitat que es produeix en una petita estructura transparent que aquesta a l'interior del globus ocular (cristal·lí). És important diferenciar-la de l'esclerosi de cristal·lí, procés no patològic d'aquesta estructura ocular i que trobem sovint en gossos gerontes. Poden estar presents des del naixement (cataractes congènites) o aparèixer en animals joves entre els 2 - 4 anys (cataractes juvenils). Finalment hi ha les cataractes senils que s'observen a partir dels vuit anys d'edat i produeixen pèrdua gradual de la visió.
Atròfia progressiva de retina
La Atròfia progressiva de retina en gossos i gats és una malaltia degenerativa de les cèl·lules visuals de la retina, la que porta finalment a una ceguesa irreversible. És hereditària i les races més afectades són el Akita, Golden Retriever, Cocker Spaniel, Airedale Terrier, Caniche, Setter Irlandès, Pagès. El primer signe de «alerta» és una disminució de la visió generalment en llocs de poca llum o durant la nit.
Llestos per ser examinats
Examinacio completa
Sempre al teu servei
